La realitat virtual és una finestra al futur; una invenció que fins fa poc formava part de la ciència-ficció i que cada día més es converteix en una pasatemps al norte abast.
Existeixen molts tipus de realitat virtual que resulten molt atractius, com els de la pel.lícula Minority report, que va inspirar productes molt interesants, tals com l'Airmouse, un rató inal.làmbric que s'ajusta a la mà com un guant, l'Schematic, una paret multitàctil amb continguts amb els quals es pot jugar, o el Metromorph, un cotxe elèctric que s'integra amb la paret del pis.
Avui en dia existeixen molts sistemes de realitat virtual amb moltíssimes funcionalitats i d'alta gama, algunes molt senzilles que podem utilitzar des dels nostres dispositius mòbils, fins a moltes més complexes que requereixen una consola o un ordinador.
Però el sistema de realitat virtual que ha despertat més interès en el públic, són les ulleres de realitat virtual, que consten d'unes lents i una pantalla dividida en dues parts i l'aplicació de la qual, projecta una imatge diferent per a cada ull, oferint la percepció de 3D.
Aquestes ulleres se sitúen molt a prop dels ulls, el que comporta que aquests hagin d'estar constantement enfocant per a desxifrar les imatges. L'acomodació ocular provoca que els múscul ciliars estiguin relaxats amb la visió llunyana, però que hagin d'enfocar per a la visió propera i la llum de la pantalla arriba directamente las nostres ulls.
Tots aquests factors provoquen un sobreesforç al sistema visual, que s'esgota i es debilita i és el que pot provocar la fatiga visual.
L'única manera de pal.liar aquesta patologia és el control del temps de l'ús de les ulleres de realitat virtual, ja que si reduïm el temps d'exposició, ens assegurem de protegir la salut del nostre sistema visual.
